Seguint un mestre ocult, puc dir que —i llig—, en llegir, el que fem és narrar la il·legibilitat interna d’una narració, en la qual hi ha una al·legoria o una paràbola que ho pot ser de qualsevol cosa i, a més, ho és sempre de la impossibilitat de llegir.
Arcà
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
