En terra de meravelles

Cada dissabte per la vesprada jo no puge al club de tennis sinó que baixe al paradís perdut. El futbol amb els amics, a mi, em retroprojecta. Em canvie de roba, em calce les sabatilles, faig unes quantes carreres i entre en terra de meravelles. No cal que m’engegue endins d’una gran lludriguera a la percaça d’un conill blanc d’ulls de color rosa. Posant el peu al rectangle de joc, em trobe ja caient per un pou molt pregon.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s